CATALÀ

1. Aprofitant que esteu estudiant la ciutat de Terrassa, des del punt de vista lingüístic hauríeu de buscar quins són els noms i cognoms de persona més posats a la ciutat durant les dècades següents:

anys 30', 50', 70', 90' i l'any 2012 (podeu trobar informació a www.idescat.cat)

Feu un diagrama mostrant les dades que heu trobat i a continuació analitzeu el perquè de la utilització dels diferents noms.

Noms:

-1930:

1) Maria/María: 21.283 habitants, 44'12 habitants per mil

2) José: 18.988 habitants, 39'36 habitants per mil

3) Carmen: 14.169 habitants, 29'37 habitants per mil

4) Antonio: 13.548 habitants, 28'09 habitants per mil

5) Juan: 11.712 habitants, 24'28 habitants per mil

6) Francisco: 11.512 habitants, 23'87 habitants per mil

7) Josefa: 11.499 habitants, 23'84 habitants per mil

8) Manuel: 9.344 habitants, 19'37 habitants per mil

9) Dolores: 8.340 habitants, 17'29 habitants per mil

10) Rosa: 7.710 habitants, 15'98 habitants per mil

-1950:

1) José: 23.539 habitants, 26'74 habitants per mil

2) Antonio: 23.071 habitants, 26'21 habitants per mil

3) María del Carmen: 19.476 habitants, 22'13 habitants per mil

4) Francisco: 18.674 habitants, 21'22 habitants per mil

5) Manuel: 16.879 habitants, 19'18 habitants per mil

6) Montserrat: 15.951 habitants, 18'12 habitants per mil

7) Juan: 15.760 habitants, 17'90 habitants per mil

8) Maria/María: 12.265 habitants, 13'64 habitants per mil

9) Carmen: 12.008 habitants, 13'64 habitants per mil

10) Maria Teresa/María Teresa: 11.024 habitants, 12'52 habitants per mil

-1970:

1) David: 25.763 habitants, 19'21 habitants per mil

2) Jordi: 21.355 habitants, 15'92 habitants per mil

3) Montserrat: 16.633 habitants, 12'40 habitants per mil

4) Marta: 14.203 habitants, 10'59 habitants per mil

5) Mònica/Mónica: 13.780 habitants, 10'28 habitants per mil

6) Antonio: 13.382 habitants, 9'98 habitants per mil

7) Javier: 12.505 habitants, 9'33 habitants per mil

8) Cristina: 12.339 habitants, 9'20 habitants per mil

9) Sílvia/Silvia: 12.264 habitants, 9'15 habitants per mil

10) Sònia/Sonia: 12.237 habitants, 9'13 habitants per mil

-1990:

1) Marc: 13.654 habitants, 19'35 habitants per mil

2) Laura: 11.572 habitants, 16'40 habitants per mil

3) David: 9.641 habitants, 13'66 habitants per mil

4) Marta: 9.005 habitants, 12'76 habitants per mil

5) Daniel: 8.442 habitants, 11'96 habitants per mil

6) Maria/María: 8.224 habitants, 11'65 habitants per mil

7) Anna: 8.028 habitants, 11'38 habitants per mil

8) Cristina: 7.841 habitants, 11'11 habitants per mil

9) Jordi: 7.321 habitants, 10'37 habitants per mil

10) Albert: 6.908 habitants, 9'79 habitants per mil

-2012:

1) Marc: 19.289 habitants, 17'45 habitants per mil

2) Paula: 13.886 habitants, 12'56 habitants per mil

3) Maria/María: 13.385 habitants, 12'11 habitants per mil

4) Àlex/Álex: 12.986 habitants, 11,74 habitants per mil

5) Júlia/Julia: 12.284 habitants, 11'11 habitants per mil

6) Laia: 12.238 habitants, 11'07 habitants per mil

7) Carla: 12.237 habitants, 11,07 habitants per mil

8) Pau: 11.846 habitants, 10'71 habitants per mil

9) Pol: 11.721 habitants, 10'60 habitants per mil

10) David: 10.276 habitants, 9'29 habitants per mil

Cognoms:

-2016:

1) García: 169.946 habitants, 22'44 habitants per mil

2) Martínez: 118.694 habitants, 15'67 habitants per mil

3) López: 113.756 habitants, 15'02 habitants per mil

4) Sánchez: 102.613 habitants, 13'55 habitants per mil

5) Rodríguez: 100.159 habitants, 13'23 habitants per mil

6) Fernández: 97.381 habitants, 12'86 habitants per mil

7) Pérez: 92.742 habitants, 12'25 habitants per mil

8) González: 91.447 habitants, 12'08 habitants per mil

9) Gómez: 56.392 habitants, 7'45 habitants per mil

10) Ruiz: 49.865 habitants, 6'58 habitants per mil

2. Busqueu 4 paraules genuïnament terrassenques i expliqueu d'on vénen.

Paparola o Paparota: (del llatí, papaver rhoeas) són els noms usats a Terrassa per referir-se a la rosella, paraula comunament per designar la planta de flors vermelles habitual en els camps de cultiu a la primavera. Ningú més a part dels terrassencs parla de paparoles o paparotes. Ara que ja ho sabem, també hem de dir que el que costa és trobar-les a Terrassa, després de la voràgine constructiva dels darrers anys.

Taifa: a la indústria terrassenca, principalment la tèxtil, els obrers anomenaven taifa a les carmanyoles, és a dir, aquelles capses de llauna o alumini per portar-hi la vianda per als àpats fets fora de casa. El que sorprèn és perquè aquesta paraula, derivada aparentment de la ţāifa àrab, ha passat a designar la fiambrera d’un plat. En àrab la paraula designa des d’una congregació de persones a una secta, fins i tot una tipologia de regnes independents del califat a l’edat mitjana hispànica. Potser cal anar a buscar l’origen en una analogia amb aquella mena d’olla plana que va descriure el filòleg català Pere Labèrnia Esteller al seu diccionari de 1839.

Mery: arreu de Catalunya per definir el pal amb una baieta a la seva part inferior per a netejar el terra sovint es fan servir els castellanismes fregonao mocho ; en català existeixen els mots fregadora o escuradora, paraules però poc usades. A Terrassa, en canvi, acostumem a mencionar la Mery per referir aquesta eina domèstica. El motiu és que l’invent fou creat per una indústria terrassenca que portava aquest nom, i entre els terrassencs, el nom de l’empresa, va fer especial fortuna per a designar l’estri. Tot i que està demostrat que la paraula s’utilitza a forces localitats catalanes, és evident que la paraula va ser inventada a Terrassa.

Dàcar: es tracta d’un pastisset de forma arrodonida fet essencialment de pa de pessic, omplert de trufa, cobert amb llimadures de xocolata, i coronat per la corresponent cirereta vermella. Aquest pastís pren el nom de la capital del Senegal, Dakar, i tant sols es coneix a la nostra ciutat. El no terrassenc sol fer una mena de perífrasi verbal per a definir-lo, descrivint-lo com “una mena de sara”.